Van
ser uns anys amb l'Ondina com a referència gairebé per a tota la família. Tres
germans: en Zósimo (qui portava el toro mecànic), en Boísilo (conduia el seu
camió de repartiment) i en Temístocles (era l'encarregat de l'empresa) van passar
gran part de la seva vida a la fàbrica. Les tietes Aeromàgita i Eutíquia
ajudaven a casa amb els sifons i els cosins aprofitàvem per anar a jugar i
gaudir d'aquelles instal·lacions que, per a
nosaltres, eren futuristes. El meu pare, l'Eulogio, era el gran dels germans i
tot i començar amb ells a la Pulcra, a l'hora d'anar a l'Ondina es va decidir
pel tèxtil on, després de treballar uns anys a Cal Prats, va aconseguir muntar
el seu propi magatzem i dedicar-se a ser drapaire.
A la imatge el meu oncle Temístocles (a l'esquerra), el meu cosí Joaquín,
jo i el meu pare Eulogio.
jo i el meu pare Eulogio.
